Torna el Sona Amer amb una programació eclèctica i ambiciosa, amb les actuacions de Marina Rosell, Willie Buck & Tota Blues Band, Pau Figueres Group, Cor de Teatre, Tori Sparks Band, Tenors Cia. Illuminati, Lluc Casares Septet i Bambú Ensemble.
Idea Associació Cultural i l’Ajuntament d’Amer, amb la col·laboració de Joventuts Musicals de Catalunya, Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de la Selva, han programat un total de vuit concerts que es repartiran entre els mesos de gener a abril i ompliran de bona música, un any més, aquesta vila selvatana.
Sona Amer presenta una cartellera diversa quant a estils però amb el denominador comú d’una qualitat musical de primer nivell, tal com ens tenen acostumats els seus organitzadors. Una aposta notable que apropa espectacles habituals a les grans sales al teatre d’un poble petit com Amer, i una prova més de com la cultura pot impulsar el desenvolupament econòmic i esdevenir un fet diferencial en el territori
Sona Amer iniciarà recorregut el diumenge 9 de gener amb l’actuació de Pau Figueres Group
Tot barrejant la guitarra flamenca amb les músiques del nostre segle, Pau Figueres és un guitarrista espectacular que aborda la música des de diferents angles i conceptes interpretatius. Entén i estudia la guitarra com un instrument transversal. A la vegada que brillant intèrpret de la seva pròpia música i com a reputat músic acompanyant, de sessió i productor, es mou en infinitat de gèneres musicals estils i projectes. Les seves composicions originals són el reflex i el resultat d’un enfoc personal cap a la guitarra i cap a la música.
Pau Figueres, actualment forma part de la banda de l’artista espanyol Alejandro Sanz, guanyador de múltiples premis Grammy i Grammy Latino, amb qui està de gira recorrent el món.
El 16 de gener serà el torn de Bambú Ensemble, agrupació cambrística integrada per vuit joves instrumentistes de corda. Nascut en el si de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i motivat per una gran afinitat musical i personal. El seu objectiu és compartir i difondre la seva tasca i treball en el panorama musical actual. Tot i que és un grup versàtil que pot aparèixer en diferents formacions, trien l’octet de corda de forma habitual. La singularitat d’aquesta agrupació cambrística resideix en el seu ampli ventall de possibilitats sonores, així com en la interpretació d’un repertori poc explorat actualment. Residents a diferents països d’Europa, els membres de Bambú Ensemble treballen i conviuen de forma intensiva mitjançant diverses trobades anuals, en els quals realitzen un estudi exhaustiu de les obres a interpretar.
El diumenge 30 de gener la Companyia Illuminati presenta Tenors. TENORS és una paròdia dels mítics concerts que durant els anys noranta van fer arreu del món els Tres Tenors. Una paròdia feta des del respecte i l’admiració, procurant oferir un excel·lent nivell musical però sense deixar passar l’oportunitat d’enriure’s del món de l’òpera, de la solemnitat del protocol en els concerts de música clàssica o del divisme, rivalitat i excentricitat de certs cantants lírics. Un espectacle que combina l’òpera amb l´humor visual més esbojarrat i que farà riure a l’espectador a través de situacions absurdes alhora que l’emocionarà amb melodies conegudes i commovedores. Amb una posada en escena sòbria i elegant, TENORS permet conèixer o recordar moltes de les àries, napolitanes, sarsueles, boleros i fins i tot èxits de Broadway que els Tres Tenors cantaven en els seus concerts.
El Cicle de Concerts continuarà el 13 de febrer amb l’actuació de Marina Rossell. La Marina Rossell, en aquest nou disc, 300 crits, segueix la seva ruta natural, avançant en la recerca de les cançons de la resistència. Quines cançons crea França després de l’ocupació? I es troba amb “Sous le ciel de Paris” (Sota el cel de París), “Avec le temps” (El temps se’n va) de Léo Ferrer, “J’attendrai” (Jo t’esperaré), “Je ne regrette rien” (No me’n penedeixo de res), d’Edith Piaf… Cançons que neixen de la necessitat de sobreviure als temps maleïts, cançons que sempre ens commouen, i que han acompanyat generacions.
Però la Marina no abandona mai la seva part més personal, més íntima: la creativa.
I en aquest disc, el 25è de la seva trajectòria, hi trobem temes casi confessionals com “Guardo el dubte” o “Morir d’un llamp”. O la cançó que dona títol a aquest treball, “300 crits”, que assenyala els crits nascuts de totes les emocions humanes: crits de goig, de desesper, crits interminables que, a vegades, travessen la naturalesa.
Descobriu-lo, exploreu-lo, escolteu-lo: trobareu una Marina diferent, atrevida, i que, un cop més, ens captiva, ens sorprèn.
“No me’n penedeixo de res. Ho he pagat, ho he esborrat, oblidat, tant me fa el que hagi estat”, Edith Piaf.
“Has sentit dins del teu pit tres-cents crits? Crits oblidats, crits plens de pols, crits esverats, crits desbordats, tres-cents crits”, Marina Rossell.
El 27 de febrer presentació de Lluc Casares Septet, El saxofonista i clarinetista Lluc Casares és un dels músics de jazz catalans més inquiets de l’actualitat. Format a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatorium Van Amsterdam, acaba de finalitzar el prestigiós programa “Artist Diploma” a The Juilliard School de la ciutat de Nova York sota la direcció de Ben Wolfe i Wynton Marsalis. La música de Casares es caracteritza per la combinació de dos elements que, a priori, poden semblar antagònics: la composició i la improvisació. Així ho demostra en el seu darrer enregistrament Sketches Overseas (Outside In Music, 2018), en el qual els arranjaments acurats de les peces sempre deixen espai per a la improvisació més avantguardista. Línies de baix potents, acords percudits i melodies molt cuidades situen la música de Casares dins l’estètica de l’anomenat Straight Ahead Jazz.
El 6 de març serà el torn del Cor de Teatre – Joves amb “Ombres i Llum”.
Cor de Teatre s’ha guanyat la reputació d’intèrprets de referència del repertori vocal polifònic. Van començar el 1998 amb l’objectiu de crear un conjunt vocal polifònic amb personalitat innovadora. Les seves representacions musicals fusionen diferents estils i recursos teatrals, creant un nou llenguatge i reinventant el teatre musical. Els crítics i els experts han elogiat l’expressivitat, l’energia, l’originalitat i l’enginy de les seves actuacions. També s’han convertit en un punt de trobada per a la creació artística i en una plataforma per llançar nous professionals, convertint-se en un referent per als músics més joves. A l’escenari, la companyia crea una fusió inseparable i potent entre text i música. Cor de Teatre Joves emociona el públic amb espectacles originals i el seu enorme poder visual i musical.
Els éssers humans hem inventat l’amor i l’odi, la compassió i la indiferència, l’amabilitat i l’agressivitat, l’amistat i la discòrdia. Cada generació ho ha expressat a la seva manera i n’ha deixat testimoni amb els seus fets, amb les seves imaginacions i amb els productes d’aquestes imaginacions: les obres artístiques. Podríem dir que són les ombres del passat. Ombres i llum és un espectacle que il·lumina formes actuals d’aquests invents, en espais privilegiats: monuments arquitectònics que en conserven empremtes significatives. A través del diàleg del cant a Cappella d’obres excel·lents d’èpoques diverses amb claustres, temples, places o murs que han resistit les envestides del temps, el cor mostra com estimem i com odiem, com acariciem i com agredim, com plorem i com fem festa les dones i els homes d’avui.
Tori Sparks Band ens oferirà el seu espectacular directe al Teatre El casal d’Amer la tarda del diumenge 27 de març.
La cantautora Tori Sparks va néixer a la ciutat del Blues, Chicago. Des dels 18 anys, ha tocat una mitjana de 150 concerts cada any a més de 20 països, entre ells festivals tal com el Festival de Jazz de Montreux i el Festival Jardins Pedralbes. Ella i la seva banda capten el cor de tot el món amb la proximitat, el sentit d’humor i el talent per a la improvisació en directe. Els seus darrers tres àlbums junts són una sorprenent barreja dels estils nadius de Tori — el rock, el blues, i el country — amb flamenc fusió. Aquests discos es van convertir en un èxit internacional, anomenats “la barreja perfecta” (La Vanguardia), “valent, arriscat” (Rolling Stone), i “art pur” (Los Concerts de Radio3, RTVE).
La banda és Francisco Guisado “El Rubio”(guitarra elèctrica), Ignasi Cama (guitarra espanyola), Ramon Vagué (baix), i Javi García (percussió). La tardor passada van llançar un single i videoclip gravat en quarantena “The Man Who Sold the World”, i ara mateix es pot escoltar el seu tema “Tall Towers” a la banda sonora oficial de la nova sèrie de Netflix, Sky Rojo (2021). Estan preparant el seu proper àlbum per al 2023.
Finalment, com a gran fi de festa, el 3 d’abril Sona Amer oferirà com a Cloenda l’actuació estel·lar d’un dels millors exponents de la música Blues, Willie Buck. No existeix cantant de Blues a l’actualitat que reflecteixi millor el esperit de Muddy Waters, no només pel seu repertori, sinó també pel seu to de veu i per “aquest aire” que ens recorda al Mississippí més profund … Nascut al Delta del Mississippi, Willie Buck posseeix un timbre de veu rotund i envoltant, heretat de el pare del Blues de Chicago, Muddy Waters, que l’ha convertit en un dels millors intèrprets d’aquest tipus de música i un dels escassos músics que perduren en connexió amb el Blues de la vella escola. Ara, aquesta llegenda viva del Blues, serà el protagonista del Concert de Cloenda del Sona Amer 2022.
Willie Buck va néixer a Houston el 1937 i el 1954, com tants altres, va emigrar a Chicago. Allí va passar molts anys barrejant treball dur i mal pagat amb actuacions en clubs i tocant cada dia al llegendari Maxwell Street Market. Allà va coincidir amb la majoria dels Bluesmen del moment i es va inserir de ple en el “South Side-Sound”. Arribats els 70 grava el seu primer single: “The Disc Blues” que li obre les portes per començar a girar per Mèxic i Canadà, primer, per després donar el salt a Europa començant per França i Amsterdam. El 2004 passa a formar part del “Blues Hall of Fame”, coincidint amb el llançament del seu disc “I wanna be loved” i comencen les seves gires internacionals que fins avui no han parat: Europa, Sudamerica, Àsia … Entre els seus últims discos trobem “The life I love” (2010), “Cell phone man” (2012) i “Songs for Muddy” (2011).
Per afrontar aquesta cita Buck ve acompanyat d’una excepcional banda que no deixarà indiferent al públic. Es tracta d’una formació de luxe liderada pel músic argentí José Luis Pardo i amb Tota Blues a l’harmònica, Martín Merino al baix i Roger Guàrdia com a bateria.
Tots els concerts començaran a les 18 h al teatre El Casal d’Amer. D’altra banda, els preus són molt assequibles (entre 8 i 12 € l’entrada per compra anticipada, entre 10 i 15 € si es compra a la mateixa taquilla) i l’organització ha previst també un sistema d’abonaments: 65 € pels 8 concerts. La compra de l’abonament dona dret a un seient reservat.
La venda d’entrades es farà a les oficines de l’Ajuntament d’Amer, Al Museu Etnològic Lluís Sidera i online a idea.entradium.com
El Teatre El Casal s’adaptarà a totes les mesures que marquin les autoritats sanitàries a cada espectacle.