Curiositats/episodis històrics

  • La Guerra dels Segadors

La Selva fou una de les comarques més actives en la  Guerra dels Segadors, i els “tercios” espanyols s’hi van abonar de valent. Una de les batalles va tenir lloc al terme d’Amer, entre els sublevats que venien de Santa Coloma i els soldats que venien de Sant Feliu de Pallerols.


  • Tres presidents de la Generalitat

Durant diverses etapes, tres abats del monestir d’Amer van ser presidents de la Generalitat, segons es recullen diverses relacions d’estudiosos. Els abats foren Francesc de Giginta (trienni 1566-68), Miquel d’Alentorn i de Salbà (1635-37, immediatament abans de Pau Claris) i Andreu Pont d’Osseja (1647-49).


  • L’últim abat

Joan Antoni de Llanza i de Valls va serl’últim abat del monestir d’Amer. L’exclaustració decretada el 1835 obligà el monestir a tancar les seves portes, que ja no tornaria a obrir mai més. El seu patrimoni quedaria desprotegit i dispers, i es perdria irremeiablement.


  • Fulgor i mort d’un carrilet

Durant 75 anys (1894-1969), Amer va gaudir d’un servei de ferrocarril que l’unia amb Olot i Girona. Era l’estació més important després d’aquestes dues, i hi havia tallers de reparació de les màquines i els vagons. Amb l’arribada del tren, la vida econòmica d’Amer va experimentar un rellançament important, però la seva desaparició significà un cop molt dur.


  • La sardana ‘El senyor mestre d’Amer’

El musicòleg Lluís Albert va localitzar l’any 1955 a la Biblioteca de Catalunya de l’Institut d’Estudis Catalans, un manuscrit del segle XVIII on, entre d’altres ballables, hi ha 4 sardanes, que són les més antigues que s’han trobat. Una d’elles porta per títol “La del senyor mestre d’Amer”.


  • El mercat, motor de progrés

Durant molts segles, el mercat d’Amer ha estat l’autèntic motor del progrés econòmic i social de la vila i la seva gent. El mercat va donar lloc a molts comerços, i a la proliferació de molts oficis. La influència del mercat era importantíssima, de manera que quan ja entrat el present segle va anar perdent pes, la vila en general també se’n va ressentir.


  • El terratrèmol de 1427

El dia 15 de març de 1427, la vila d’Amer va quedar destruïda per un dels moviments sísmics més forts de la història de Catalunya. La destrucció va afectar també el monestir, que va veure perdre per sempre més el claustre romànic que tenia.


  • Trossos de Catalunya, a la plaça d’Amer

La urbanització de la Plaça de la Vila d’Amer (1982) es va fer amb llambordes, tal i com estava previst en el projecte inicial. Però atesa la dificultat de poder-ne trobar es realitzà una crida als Ajuntaments de Catalunya per si podien cedir-ne de les que retiraven dels carrers. A canvi, una placa recordaria la seva donació. Per això, a diversos punts de la plaça hi ha gravat en pedra el nom de cadascun d’Aquests municipis, que permeten que diversos trossets de Catalunya es puguin trepitjar a Amer: Badalona, Barcelona, la Bisbal, Figueres, Girona, Mataró, Olot, Palamós, Sabadell, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Terrassa i Vic.